La radiofarmàcia i la figura del radiofarmacèutic

Qualsevol medicament que conté un radionúclid o isòtop radioactiu en la seva estructura, responsable de l'acció farmacològica, tant per a ús terapèutic com per a ús diagnòstic. El radionúclid funciona com una "etiqueta" radioactiva que, una vegada administrada, ens permet obtenir informació clínica valuosa o realitzar un efecte terapèutic.

Les tasques d’una unitat de radiofarmàcia es poden sintetitzar en tres àrees: en primer lloc, el laboratori, també anomenat “cambra calenta”, és a dir, on es preparen els medicaments diagnòstics i terapèutics; en segon lloc, els processos de regulació i control de qualitat i, per acabar, l’administració farmacèutica.

Els fàrmacs preparats al laboratori tenen l’objectiu de permetre obtenir imatges per estudiar, diagnosticar o tractar diverses patologies. Per exemple, aquestes preparacions s'utilitzen per detectar metàstasis òssies en malalties oncològiques, per estudiar la integritat del sistema limfàtic o per analitzar el flux aeri i sanguini pulmonar, així com per tractar l'hipertiroïdisme, el càncer hepàtic en estat avançat o per alleujar el dolor ossi en les metàstasis.

Com tot servei farmacèutic, la radiofarmàcia és la responsable de regular el procés complet del medicament. Això inclou l'adquisició, preparació, administració i dispensació i, evidentment, els controls de qualitat dels medicaments abans d’administrar-los. Aquest fet permet assegurar una traçabilitat correcta de les teràpies portades a terme, buscant sempre una farmacoteràpia responsable que millori la salut del pacient. Assumir aquesta activitat administrativa exigeix rendibilitzar al màxim els recursos, coordinant les diferents unitats i optimitzant recursos humans i materials sense disminuir la qualitat de l'atenció.

I arribats en aquest punt, sorgeix una pregunta inevitable: i la radiació? La paraula pot despertar por, però se n’empren quantitats baixes i els circuits són segurs tant per als pacients com per als professionals. Per exemple, en moltes gammagrafies la dosi és comparable a la radiació natural de poques setmanes.

Per entendre com es preparen els radiofàrmacs, és útil distingir entre dos tipus de radiofarmàcia: la convencional (SPECT) i l'avançada (PET). 

Per un costat, la radiofarmàcia SPECT (la convencional): 

La base del treball en SPECT és el generador Mo-99/*Tc-*99m, un equip que permet obtenir una solució de tecneci 99m, el radionúclid que s'usa en molts estudis. A partir d'aquest líquid es marca o es barreja amb els kits freds, que són viaris liofilitzats sense radioactivitat. 

Aquests kits contenen la molècula que actuarà com a “GPS”, és a dir, la que portarà el tecneci a l'òrgan o teixit que volem estudiar. Quan barregem el kit fred amb el tecneci, es forma el radiofàrmac final. 

Després del marcatge hi ha una fase fonamental que passa per fer el control de qualitat. Aquí es revisa que la preparació s'hagi fet bé i que no hi quedi tecneci lliure, ja que podria distribuir-se pel cos de manera no desitjada i espatllar la imatge diagnòstica. També es revisa l'aspecte, l'etiquetatge i si es tracta d’un medicament injectable, es fan proves obligatòries com l'anàlisi d'endotoxines. Si tot està correcte, el radiofàrmac s'autoritza per administrar-lo al pacient. 

I per un altre costat, la radiofarmàcia PET (l'avançada): 

En PET, molts radiofàrmacs —el més utilitzat és el 18F-FDG— es produeixen amb un ciclotró i amb equips especials per sintetitzar-los. Com que aquestes instal·lacions són costoses i complexes, la majoria d'hospitals compren aquests radiofàrmacs ja preparats a fabricants autoritzats. En aquest cas, el treball de la Unitat de Radiofarmàcia se centra a rebre'ls, comprovar-los i preparar la dosi exacta per a cada pacient, mantenint la mateixa documentació i traçabilitat que en SPECT. 

No obstant això, no sempre és necessari tenir un ciclotró perquè existeixen generadors que permeten obtenir gal·li-68 directament a l'hospital. Si es combina el 68Ga amb kits freds dissenyats per a PET (com els usats per a receptors de somatostatina o PSMA), l'hospital pot preparar radiofàrmacs PET per si mateix, sense necessitat d'un ciclotró. 

Per garantir el flux segur des que s'elabora o rep un radiofàrmac fins que s’administra, diversos grups professionals han de coordinar-se estretament. Radiofarmàcia prepara i verifica la qualitat abans de l'alliberament; els tècnics marquen el ritme operatiu (recepció, preparació, control de qualitat i dispensació individual); infermeria assegura la preparació i el monitoratge del pacient; medicina nuclear indica i informa; i radiofísica vetlla per la protecció radiològica i l'optimització.

A més, l’activitat no és exclusiva de Medicina Nuclear ja que es duen a terme proves diagnòstiques en altres serveis com Nefrologia o Hematologia. La coordinació àgil entre equips redueix esperes, evita repeticions i assegura que cada dosi arribi a temps, de forma segura i garantint-ne la traçabilitat.

La radiofarmàcia té un present i futur molt prometedors gràcies a un concepte poderós que està revolucionant la medicina: la teragnosi, que combina el diagnòstic i la teràpia, i que significa “veure el que tractem i tractar el que veiem”. 

Primer, cal veure el tumor amb precisió (diagnòstic). En aquesta fase es busca localitzar exactament on són les cèl·lules tumorals i per fer-ho, s’utilitza el gal·li 68, un tipus de radionúclid que emet positrons. Aquests produeixen uns senyals que la càmera PET/CT detecta, creant una imatge detallada amb mapes molt selectius de la malaltia activa.   

I segon, cal tractar el tumor de forma dirigida (teràpia). Un cop se sap on és el tumor, s’empra un radionúclid diferent que s’anomena luteci-177. Aquest emet una radiació de curt abast capaç de danyar l'ADN de les cèl·lules tumorals i fer que morin. El més brillant d'aquest enfocament és que s’utilitza el mateix “GPS” molecular que s’utilitza per visualitzar el tumor amb gal·li-68, però l'única diferència és que ara, en comptes d'unir-ho al gal·li per veure’l, l'unim al luteci-177 per tractar-lo. D’aquesta manera, la teràpia va dirigida exactament als mateixos llocs on abans s’ha vist l’activitat tumoral.  

Aquesta estratègia és especialment valuosa per a pacients amb càncers metastàsics que són difícils d'abordar mitjançant cirurgia. La lògica és senzilla: si la cèl·lula té el “cadenat” (el receptor tumoral), s’hi pot portar la “clau diagnòstica” (el gal·li 68) i després, lliurar-li la “clau terapèutica” (el luteci-177).  

Un pas endavant en aquesta línia és la teràpia alfa dirigida (TAT). La investigació més capdavantera treballa amb radionúclids que emeten partícules alfa, com l’actini 225. Aquestes partícules alfa dipositen molta energia en distàncies molt curtes i causen trencaments d’ADN en les cèl·lules tumorals. Tot i que encara està en desenvolupament, els estudis inicials en càncer de pròstata metastàsic amb dianes PSMA estan demostrant resultats molt rellevants i la TAT promet ser una evolució potent dins el paradigma “veure el que tractem i tractar el que veiem”. 

Actualment, la Unitat de Radiofarmàcia de l’Hospital del Mar atén una quarantena de pacients diaris i la previsió és duplicar fins a 80 pacients en els propers tres anys.